Un any més el moment màgic de la verema ha arribat a Gandesa i a la Terra Alta, enguany més aviat del que ens té habituats. Coses del canvi climàtic, diuen els experts. Sigui com sigui, la qüestió és que l’aroma de most tot just acabat de premsar i el de les primeres fermentacions ja impregna els carrers de tots i cada un dels pobles de la Terra Alta.

És aquesta una aroma efímera però embriagadora. De matisos únics, matisos que aglutinen les olors no només del paisatge, color i sabor del món mediterrani, sinó també de l’esforç de famílies senceres que ara recullen el fruit d’un any sencer de treball. Vides en perfecta simbiosi amb la natura i la terra.

A la Terra Alta els cellers s’han situat tradicionalment dins dels nuclis de població; cosa lògica si pensem que fins fa ben pocs anys gairebé totes les famílies elaboraven vi als celler situats als baixos de les seves cases. Corral, esgorfa i celler: aquests tres pilars bàsics han estat els fonaments de les petites cases de pedra de Gandesa i la seva comarca des de temps pretèrits.

I en poc temps, una vegada acabada la verema, arribarà el moment ja no de la màgia sinó de l’alquímia: la transformació del suc d’una fruita senzilla en un vertader nèctar diví: el vi.

Un vi que capturarà i potenciarà encara més les aromes del paisatge, dels colors i dels sabors mediterranis i l’esforç i dedicació de generacions de terraltins. En definitiva,  encapsularà en el temps  l’efímer olor de verema.